Patrimoni Immoble

Mapa de Patrimoni Cultural de Copons elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2014

rectoria

L’any 1755, un cop finalitzada la construcció de l’església, el rector de la parròquia mossèn Francesc Felip va iniciar els tràmits per la construcció de la nova rectoria, que culminen l’any 1759, amb l’otorgament per part del bisbat del permís per “desfer-se de la meitat de la casa de la rectoria vella, de l’era veïna i d’un tros de terra” (Muset 2006: 35). El finançament de l’obra es va aconseguir mitjançant la venda dels anteriors béns, amb compra per part del negociant Manel Vidal per 600 lliures, i els establiments dels solars fets a la Plana de la Rectoria entre 1761 i 1765.
La construcció de la nova rectoria de Copons va començar aproximadament l’any 1760. Es van utilitzar unes quatre mil teules i unes tres mil rajoles, fabricades per Joan Brunet, de la masia de can Vilella (Muset 2006: 35). En un principi, l’edifici també disposava d’estances destinades a les tasques agroramaderes (corral, pallisa, celler).

Edifici aïllat de planta rectangular format per dos cossos adossats. Presenta la coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en soterrani, planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a ponent, presenta un gran portal d’accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra ben escairats i la llinda plana. Al seu costat destaca una petita finestra rectangular, emmarcada per quatre carreus de pedra ben escairats també. Al pis hi ha tres grans finestrals d’obertura rectangular, amb les llindes planes i els brancals bastits amb carreus de pedra. Tenen sortida a tres balcons simples amb les llosanes motllurades i les baranes de ferro. A les golfes s’obren quatre petites obertures rectangulars, amb els emmarcaments arrebossats i les llindes de fusta. Les dues centrals estan dividides per un petit pilar de maons. La façana està rematada per un triple ràfec de teula àrab i rajola comuna, i està emmarcada amb carreus de pedra a les cantoneres. Les obertures de la façana de migdia corresponen a moments cronològics diferents, però són totes rectangulars i amb els emmarcaments arrebossats. El mateix succeeix amb les altres dues façanes de l’edifici. A l’interior, la distribució de la planta baixa es divideix en tres crugies, una de central on hi ha les escales d’accés al pis superior i dues de laterals. El vestíbul presenta el sostre cobert amb bigues de fusta i el paviment empedrat, amb lloses de pedra desbastades. Es conserven alguns portals de pedra, armaris i el forn, parcialment. Presenta paviments de mosaic hidràulic que es corresponen amb reformes posteriors.
La construcció presenta els paraments en força mal estat, semi-arrebossats i amb gran part de l’obra vista, formada per pedres desbastades de diferents mides, disposades en filades més o menys regulars.

Observacions: Davant de la façana principal hi ha una estreta vorera de pedra. Damunt seu destaquen dos llargs bancs de pedra situats a banda i banda de la porta d’accés principal. Adossada a l’extrem de llevant de la façana de migdia hi ha la font del Pla de Missa.

sant-pere-i-comalats

La capella de Sant Pere formava part de l’antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. Tot i que el lloc de Comalats no es documenta fins a finals del segle XII, tenim notícia que l’any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l’església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats.
Tot indica que la capella sempre ha estat sufragània de la parròquia de Santa Maria de Copons. Així queda recollit en la visita pastoral del bisbe Pasqual de Vic a la parròquia l’any 1685. L’any 1889 es va reformar tota la coberta del temple, sobrealçant la nau central per construïr la nova volta de canó amb llunetes. També va ser el moment en el que es va edificar l’envà que separa la nau de l’absis original. Sabem que l’obra va costar 125 pessetes i es va acabar el dia 6 d’octubre del mateix any.

Capella d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt, que es recolzen als murs laterals. L’absis original, que està cobert per una volta de quart d’esfera de pedra, es troba separat de la nau mitjançant un envà que fa de suport al retaule de Sant Pere, que actualment presideix l’altar major. Als peus de la nau hi ha el cor, al que s’accedeix mitjançant unes escales de pedra de dos trams. El temple s’il·lumina gràcies a una petita finestra rectangular, oberta al mur de migdia de la nau, i una finestra espitllerada, situada al bell mig de l’absis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d’accés d’arc de mig punt bastit amb grans dovelles de pedra i els brancals fets de carreus de pedra ben escairats. Està rematada per un doble ràfec de teula àrab. La façana de ponent està coronada per un simple campanar d’espadanya refet.
La construcció presenta els paraments llisos, tot i que encara s’observen diversos forats de bastida. L’aparell original es fet de carreus de pedra ben escairats i disposats en filades regulars. En canvi, l’aparell de les reformes dutes a terme al temple no està tant ben definit, tot i que és força regular també.

Observacions: Tot indica que el portal d’accés al interior del temple es posterior a la construcció de l’edifici. Pels voltants de la capella es van localitzar sepultures medievals. Actualment, el temple acull diversos actes culturals com ara recitals de poesia i música, i des de l’any 2012 aproximadament, s’ha instaurat la Festa Major de Sant Pere (combina diversos actes litúrgics, culturals, socials).

santa-maria-copons

La primera referència documental de l’església parroquial de Santa Maria data de l’any 1035 i es correspon amb un temple d’estil romànic que formava part del recinte emmurallat del castell, per la banda de migdia (Serra 2000: 3).
Posteriorment, al segle XIV es bastí un nou edifici d’estil gòtic, en aquest cas situat a extramurs del recinte emmurallat. Per un pergamí de l’any 1570, sabem que l’església parroquial de Santa Maria estava situada prop del castell i al costat de la rectoria vella (actual cal Vila). Així doncs, és força probable que ocupés el mateix solar on actualment hi ha la rectoria (Muset i Pons 2006: 34). L’any 1749, l’ajuntament i els veïns de la vila acordaren construir el nou temple “entre l’església antiga i el pati del castell enderrocat” (Riba i Gabarró 1991: 361). El temple havia quedat petit per acollir el gran nombre de feligresos que anaven a missa. Sabem que mesurava “setanta passes amb el sagrer inclòs” (Serra 2000: 3) i es trobava en un estat deplorable de conservació, donat que tant la volta com el campanar amenaçaven ruïna. El 12 de març de 1750 es va beneïr la primera del temple, iniciant d’aquesta manera les obres de construcció del nou edifici parroquial, les quals foren finançades amb les aportacions voluntàries de determinats particulars així com amb l’aplicació d’un nou impost (pagament de la sisena part de totes les collites de cereals, vi i olives entre els anys 1749 i 1751, prorrogat durant set anys (1752-1758) amb arrendament a Manuel Vidal, marxant de Copons). La construcció del temple es va donar “a preu fet” a Josep Reig, enginyer reial i mestre de cases de Barcelona, per 1900 lliures, amb un termini de finalització de les obres de tres anys pel temple i sis pel campanar (Riba i Gabarró 1991: 361). Finalment, el 15 d’agost de 1754, el rector de Copons Francesc Felip i Pedrós va beneïr la nova església parroquial i va celebrar-hi cultes durant tres dies seguits. L’any 1843, el temple fou reparat (extracció de la runa, enrajolat, reconstrucció de tres capelles i del cimbori) com a conseqüència de l’atac carlí dels dies 12 i 13 d’octubre de 1839, a mans de Manuel Ibáñez Ubach, el Llarg de Copons, que incendià la vila. El 12 d’abril de 1885 es col·locà la primera pedra d’una nova capella lateral, la capella del Santíssim Sagrament, beneïda el 20 de setembre de 1886 i finançada amb donacions voluntàries, entre les que destaquen les de la família de Leandre Jover. Posteriorment, l’any 1961, l’igualadí Joan Llacuna va remodelar i redecorar la capella del Santíssim, tot i que la decoració actual no es correspon amb aquesta intervenció (anys després, un dels rectors de la parròquia va decidir repintar-la completament). Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la nau del temple s’utilitzà com a magatzem i s’obrí un gran portal rectangular al mur de tramuntana de l’edifici, actualment tapiat (Serra 2000: 3). L’any 2007, a petició de l’ajuntament de Copons, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va procedir a la restauració de la façana principal i del primer tram de coberta del temple, com a conseqüència de l’anterior. Es va restituir per complert la composició neoclàssica del coronament de la façana i l’acabat original de la mateixa amb calç i de color blanc (Closa 2007: 38-39).

Església d’una sola nau capçada a tramuntana per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt. Aquests arcs descansen damunt d’una cornisa motllurada que recorre tant els murs laterals de la nau com els del presbiteri. Al seu torn, l’absis està cobert per una volta de quadrant d’esfera apetxinada i decorada amb motius florals, sostinguda per dues trompes decorades també a petxina. Des de l’absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Als murs laterals de la nau s’obren set capelles, quatre a la banda de llevant i tres a la de ponent. Totes elles estan cobertes amb voltes de canó i llunetes i s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau i el presbiteri. Damunt les capelles laterals destaca el trifori, obert a la nau mitjançant obertures d’arc rebaixat que tenen sortida a balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt del trifori, i obertes sota les llunetes de la volta de la nau, hi ha diverses finestres d’arc rebaixat. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de creueria separada en dos trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals. L’espai s’il·lumina mitjançant tres òculs emmarcats en pedra. Als peus de la nau destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes, i l’accés al campanar, situat a la cantonada sud-oest del temple. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal. Aquest cos està dividit mitjançant dues motllures a diferent alçada i coronat per una doble cornisa amb balustrada de pedra. Sota la cornisa s’obren vuit obertures d’arc de mig punt emmarcades en pedra, per les campanes.
La façana principal del temple presenta un gran portal d’arc de mig punt de pedra amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues grans pilastres de pedra que culminen en un entaulament motllurat amb timpà central, rematat amb tres elements decoratius de caire geomètric. Damunt del portal, gravada al bell mig d’aquest entaulament, hi ha la data de construcció de l’església, 1754. La façana està coronada per una cornisa ondulada sota la que s’ubica un rosetó adovellat. De la façana de ponent destaca una filada de finestres rectangulars, amb les llindes de pedra planes i els brancals bastits amb carreus ben desbastats, que es corresponen amb les finestres obertes entre les llunetes de la nau. Tant la façana principal com el basament de planta quadrada del campanar presenten un revestiment de calç emblanquinat. La resta de paraments deixen l’aparell de l’obra vist.

Observacions: Unes grans escalinates de pedra donen accés a la plaça de l’Església des dels carrers de Vilanova i d’Àngel Guimerà, salvant així el gran desnivell existent (foren bastides a finals del segle XVIII). Les capelles laterals estan dedicades a: sant Roc, sant Sebastià i els Sants Misteris; la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser; el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors; Sant Antoni Abat; Sant Esteve; Sant Isidre i Santa Llúcia. La pintura que actualment presideix l’absis és obra del cronista igualadí Antoni Carner. Es tracta de l’Assumpció de la Mare de Déu, que agafa com a model una de les gitanes presents als quadres del pintor cordovès Julio Romero de Torres. L’actual església es correspon amb un edifici a cavall entre el Barroc (per exemple, la conca absidal del temple) i el Neoclassicisme (per exemple, la façana principal). (Cont. Història): Finalment, durant l’estiu de l’any 2013, es realitzaren les obres de rehabilitació de la teulada del temple, que amenaçava ruïna (termites, goteres i forats per on entraven els coloms, embrutant-ho tot). El projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la teulada va correspondre al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant un conveni establert entre l’ajuntament i la parròquia. El finançament va anar a càrrec del Bisbat de Vic, de l’ajuntament de Copons i, sobretot, de les aportacions dels veïns de la vila mitjançant donacions anònimes, organitzant activitats culturals per recaptar fons o bé col·laborant a través de l’apadrinament de teules (col·locades a la capella del Santíssim amb el nom de la persona que hi havia participat) o comprometent-se a pagar dos euros a la setmana durant un any (Garcia 2013: 3). Cal fer esment també de la localització d’una cripta subterrània descobera durant les obres d’enderroc de l’Antic Teatre, que estava situat a la banda de llevant del temple. Actualment, la cripta es troba soterrada.

nucli-sant-pere

El petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats) es correspon amb una antiga sagrera medieval centrada per l’ermita romànica de Sant Pere, que dóna nom al nucli. La capella formava part de l’antic terme del castell de Copons, en el indret conegut com a Comalats. L’any 1020, Guifred de Balsareny (repoblador del terme) ven a la seva muller Ingilberga el terme del castell de Copons. I posteriorment, en el seu testament, Ingilberga deixa un camp a l’església de Sant Pere de Copons, quedant així establert en primer lloc el topònim de Copons per sobre del de Comalats (que no apareix fins al segle XII).
Les cases que conformen el nucli són majoritàriament de mitjans del segle XVIII i actualment es corresponen amb cal Siscu, cal Ros, Cal Soques, cal Solà i l’antic corral de cal Solà. Anteriorment, durant la dècada dels anys 20 del segle XX, hi havia vuit cases i quatre d’elles eren habitades (cal Solà, cal Ros, cal Siscu i cal Torrents, aquesta darrera actualment enderrocada). En total hi vivien una trentena de veïns. Les cases deshabitades eren cal Rafel, cal Soques, ca la Seiraca i la casa del costat de cal Torrents, actualment enrunada. Després de la Guerra Civil espanyola, els veïns de Sant Pere, Comalats, les masies dels voltants i gent del poble varen contribuïr a edificar el pont sobre la riera de Sant Pere. El nucli va estar deshabitat fins a la dècada dels anys 70. Posteriorment, a partir dels anys 80, el nucli torna a estar habitat, rehabilitant les cases i condicionant-les per les noves famílies.

Conjunt aïllat situat al nord-est del nucli urbà de Copons, en la confluència entre la riera de Sant Pere i la Floranca. Es tracta d’un nucli de planta irregular format al voltant de l’església romànica de Sant Pere, bastida al segle XII. Actualment, el temple està situat a la banda de migdia mentre que les cases que el conformen es situen a tramuntana. La majoria d’aquests edificis, amb l’excepció de cal Siscu, es troben alineats en un únic carrer situat a la banda de tramuntana del temple. Aquestes cases presenten una tipologia constructiva semblant, donat que totes foren bastides a mitjans del segle XVIII. Són de planta rectangular, amb teulades de dues vessants i distribuïdes en planta baixa, pis i golfes. Són alhora bastides en pedra desbastada disposada regularment. Actualment, la majoria han estat rehabilitades.

raco-sant-joan

En el solar on actualment es troba la plaça hi havia una petita capella gòtica dedicada a Sant Joan Baptista. Sembla ser que durant un temps fou la capella privada de cal Manset, una casa situada a la plaça Ramon Godó que encara existeix. La capella es va ensorrar per culpa d’una forta nevada l’any 1936. Després de la nevada, el solar fou comprat per la família de cal Huertas. Segons la placa commemorativa situada a la plaça, el solar el va comprar en Jaume Pujabet i Bisbal i ell mateix el va donar al poble “per a gaudi de tothom”. La inauguració de l’espai i la placa es degué fer per la Festa Major d’estiu de l’any 1984.

Petita plaça cantonera situada a l’accés de llevant de la plaça Ramon Godó. Es tracta d’un espai de planta irregular delimitat per les façanes de les cases veïnes, que conformen la seva cantonada de migdia. Actualment, l’espai està pavimentat i presenta bancs individuals per seure i dues grans jardineres de ferro. La part més destacable està encastada a la façana de ponent, just on hi ha l’accés a la plaça. Destaca una fornícula de mig punt pintada de color blau, amb l’ampit de pedra motllurat i protegida per una reixa de ferro. Al interior hi ha la imatge de Sant Joan amb els seus atributs. A l’extrem del parament hi ha una placa commemorativa de la construcció d’aquest espai, amb l’escut de la vila i la següent inscripció: “RACÓ DE SANT JOAN / Solar de l’antiga capella de Sant Joan, comprat per en JAUME PUJABET I BISBAL i donat al poble per a gaudiment de tothom”. La data és del 16 d’agost de l’any 1984.

basses-sant-magi

Conjunt de dues basses situades a la banda de ponent de l’aparcament de terra que hi ha al costat de la plaça de Sant Magí. Es tracta de dues basses de planta rectangular adossades, tot i que estan construides en dos nivells diferents. La inferior és petita i està bastida en pedra irregular lligada amb abundant morter de calç. Per la banda de ponent, la bassa està adossada a un alt mur de pedra que integra un petit refugi excavat al talús del terreny. L’estructura està rematada amb lloses de pedra escairades i inclinades a mode de safareig. La bassa superior s’adossa a la petita per la banda de migdia. És de dimensions més grans i està bastida amb carreus de pedra ben escairats. Unes escales de pedra donen accés a la part superior, que està bastida en maons i presenta un revestiment arrebossat que cobreix bona part de l’estructura. Aquesta bassa està delimitada per una barana de ferro emblanquinada i no se’n permet l’accés.

Observacions: El refugi presenta una obertura d’arc rebaixat bastida en pedra. S’endinsa uns dos metres cap al interior del terreny. La seva utilitat no està gens clara: podria ser un magatzem per guardar les eines d’un hort o bé ser un refugi on amagar-se en èpoques de conflicte.

creu-de-terme

CREU DE TERME – Albert Bastardes publica en la seva obra una foto de l’any 1914 on es veu la creu de terme original de Copons, situada a la cantonada sud-est del Pla de Missa, al costat de la rectoria.
El mes d’octubre de 1934, la creu fou destruïda com a conseqüència dels fets ocorreguts durant la proclamació de l’Estat Català per part del president de la Generalitat, Lluís Companys. La creu va ser erigida de nou després de la Guerra Civil (1936-1939), pels voltants de l’any 1954, i fou situada en el mateix punt del Pla de Missa (unes imatges publicades al número 5 de la revista Camí Ral en donen fe). Finalment, sembla ser que durant les obres de construcció de la nova sala polivalent del poble (entre els anys 2005 i 2006), la creu fou malmesa i les peces quedaren a la intempèrie fins que finalment es van poder recuperar i actualment es troben guardades.

Es tracta de les restes de la creu de terme de Copons, guardades a l’espera de poder realitzar la seva reconstrucció. Només es conserva íntegrament la part superior de l’estructura, formada per la creu pròpiament dita i un petit fust poligonal amb basament motllurat. La creu és grega i presenta les aspes motllurades. També es conserven alguns trams de la columna central poligonal que l’aixecava. Totes les restes conservades són de pedra, estan fragmentades i no presenten un bon estat de conservació.

Observacions: La creu estava formada per un basament esglaonat format per quatre graons, damunt del que s’assentava una columna poligonal monolítica que sostenia la creu. Coronant la columna hi havia el basament de la creu pròpiament dita, que era poligonal i estava decorat amb figures bíbliques.