Patrimoni moble

Mapa de Patrimoni Cultural de Copons elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2014

bestiari 

La Cuca fa referència a una cuca fera construïda l’any 1978 per la Montserrat Galí, en Manel Tudó i l’ajuda de diversos veïns del municipi. Ja d’inici fou concebuda perque la poguessin portar els nens del poble. En origen es tractava d’un gran cércol de troncs flexibles de ribera, amb paper encolat i tires d’un llençol vell.
L’any 2002, la figura fou restaurada i decorada amb l’acolorit mosaic que la carcateritza, en referència a l’Any Gaudí que es celebrava en aquell període. Tot i això, es conservaren els ulls penjats característics de la cuca de Copons. La cuca balla durant les festes majors de Copons i en alguns cercaviles organitzats pels pobles dels voltants. Pel que fa al Drac, cal dir que fou bastit l’any 2012 per Gaspar Rica, amb l’ajuda de diversos veïns de la població. Durant el mes de juliol es va dur a terme el taller “Construïm el Drac Blanc de Copons”. Està fet de materials reciclats com cinta de pintor, ampolles de plàstic, cola i diaris. El drac es va estrenar a la cercavila de la Festa Major d’estiu de l’any 2012, i cada any balla per les festes majors. Ambdues figures es guarden a la sala polivalent del municipi.

Bestiari de la vila de Copons format per una cuca fera i un drac blanc. La cuca està formada per un cap decorat amb un mosaic de diversos colors, amb unes banyes curtes i els ulls penjant. Al interior, un parell d’infants de peu dret la guien. El cos està format per un tub confeccionat amb diversos trams de tela de diferents colors, al interior del qual es col·loquen els nens ajupits per fer el cercavila.
El drac, al seu torn, és de petites dimensions i va col·locat damunt del cap del portador. És de color blanc, amb els ulls blaus i diverses cintes i avaloris de diferents tonalitats, que el decoren.

premsa

La premsa, cedida pel Sr. Santiago Barengué, fou inaugurada durant els actes de la sisena Festa dels Traginers i Negociants de Copons, el mes de setembre de l’any 2006.
La premsa de gàbia era una de les premses més habituals durant els segles XVIII i XIX. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, les premses de gàbia es transformen amb l’aplicació d’un xàssis cilíndric desmuntable.

Premsa de gàbia de grans dimensions situada al bell mig del nucli urbà, a l’extrem de tramuntana de la plaça Segura. Està formada per una gàbia cilíndrica de fusta reforçada amb quatre anelles de ferro, que s’assenta damunt d’una gran cassola de pedra. El most fluïa entre els llistons de fusta de la gàbia i queia dins la cassola, que mitjançant uns petits conductes gravats a la pedra la distribuïa als dipòsits d’emmagatzematge (cups). Damunt la gàbia hi ha una gran biga de fusta sostinguda per dos braços de ferro, damunt la qual s’hi instal·la l’engranatge de rodes dentades de ferro i cargols laterals, que exercia la pressió necessària per fer-la funcionar adequadament. Aquest mecanisme s’activava mitjançant un gran timó de ferro que es feia girar. A la base de la cassola hi ha una placa metàl·lica commemorativa de la cessió d’aquest element a la vila de Copons.

plafo-roser
El plafó fa referència a la primera Festa de l’Arbre realitzada a Copons, el dia de Sant Josep de l’any 1966. Aquestes festes, de caràcter cívic, s’instauraren a Catalunya a finals del segle XIX (la primera es va fer l’any 1899 a Barcelona). Actualment, en molts dels municipis en que s’havia celebrat la festa, s’organitzen plantades d’arbres anuals amb la participació de les escoles i els veïns.

Plafó situat a la façana de tramuntana de l’escola de Copons, davant l’encreuament amb el carrer de Ramon Morera. Es tracta d’una placa rectangular de rajoles de ceràmica vidrada acolorida, dedicada a la verge del Roser. Està formada per dues rajoles quadrades centrals, que presenten un emmarcament decorat en blanc i blau. La rajola de l’esquerra presenta la següent llegenda: “NTRA. SRA. DEL ROSARIO ALCALDESA HONORARIA-PERPETUA”. La de la dreta, en canvi, compta amb una imatge de la verge amb el nen en braços i un rosari a la mà, situats dalt d’un núvol. Aquest núvol presenta una cartel·la en la que s’hi pot llegir: “PTO. PCIAL. DE REPOBLACION FORESTAL Y FIESTA DEL ARBOL DE LA EXCMA. DIPUTACION DE BARCELONA. I FIESTA DEL ARBOL.”. Als extrems superiors de la rajola hi ha l’escut de la Diputació de Barcelona i un altre escut amb la representació d’un arbre. Ambdues peces estan signades pel fabricant, Industrial Ceràmica Vallvé, S.A., de Barcelona. Sota d’aquestes rajoles, al bell mig de l’emmarcament, hi ha la data del 19 de març de 1966.

monument-traginers

El nom oficial de la composició escultòrica és “Diàspora”i, tal i com aquest nom indica, està concebuda com un reconeixement als negociants i traginers coponencs que durant el segle XVIII, i gràcies al comerç amb la resta de la península, assoliren una de les etapes de més esplendor de la vila.
L’obra fou inaugurada el mes de setembre de l’any 2004, dins dels actes de la Festa dels Traginers i Negociants de Copons. Paral·lelament s’organitzà una exposició relacionada amb l’obra de l’autor i amb el procés creatiu emprat per desenvolupar aquesta escultura.

Composició escultòrica de planta rectangular i d’uns onze metres de longitud, situada davant de la pista poliesportiva del municipi. Està formada per dues parts diferenciades: la primera està formada per dues grans figures de ferro tractat en forma d’U invertida i disposats en fila. La segona part consta de quatre grans blocs quadrangulars de pedra treballada superposats. Ambdues parts estan enllaçades per un gruixut cable d’acer situat als dos costats de l’escultura, que s’inicia a la part davantera, la de ferro. Simbòlicament, l’escultura fa referència a la tasca dels traginers. Els blocs de pedra simbolitzen la mercaderia o càrrega a transportar, mentre que la part de ferro simbolitza la força que els movia, que en origen eren bèsties de càrrega.

creu-pla-missa

Creu situada a l’extrem sud-oest del Pla de Missa, davant la façana principal de l’església parroquial de Santa Maria. Està formada per dues parts diferenciades: un pedró de pedra de planta quadrada i una creu de ferro assentada al damunt seu. El pedró està format per un basament en el que s’assenta un pilar central motllurat i una repisa de pedra superior. A la cara de llevant del pilar hi ha la següent inscripció: “PRIMER ANY DEL SIGLE XX”. La creu és llatina, amb els extrems de les aspes decorats amb els mateixos motius que el peu, que s’assenta damunt d’un sòcol de pedra de planta hexagonal.

escales-pla-missa

És força probable que les peces reaprofitades que integren l’escala estiguessin relacionades amb l’antic cementiri de la població, el qual va estar situat pels voltants de l’església fins a finals del segle XIX.
Tot i que no coneixem l’any de construcció, les escales han estat arranjades en diverses ocasions. La darrera fou durant els mesos de març i abril del 2014.

Escales que donen accés al Pla de Missa des de l’antiga carretera d’anar a Ponts i Calaf, a escassos metres a llevant de la rectoria. Es tracta d’unes escales imperials de pedra dividides en tres trams diferenciats. L’accés al primer tram està obert en el mur de pedra que conté les terres del Pla de Missa, emmarcat entre dos pilars de pedra amb fanals a la part superior. Aquest tram està format per quatre graons de pedra ben escairats, dels quals un està decorat i reaprofitat. Els altres trams marxen en direcció nord i sud, compten amb baranes de pedra i estan formats pel mateix tipus de pedra que el tram central. Del tram de migdia destaca un carreu de pedra amb la paraula “OSARIO”, probablement reaprofitat.

 font-ramon-godo

L’element està situat a l’actual plaça de Ramon Godó, que antigament es coneixia com la plaça Major i era el centre neuràlgic de la vila. Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Mitjançant una fotografia de la plaça de mitjans del segle XX, datada abans de la Guerra Civil, s’observa que la volta de l’estructura és posterior i que l’obertura lateral ha estat refeta. La datació establerta està relacionada amb la reconstrucció dels arcs del tram cobert de migdia i de les cases que l’acompanyen.

Font de grans dimensions situada a la banda de migdia de la plaça de Ramon Godó, davant de cal Tomàs i sota un dels arcs de la zona porticada. Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades. Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior. A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.Observacions: Al costat de la font hi ha una antiga pica de pedra reconvertida en jardinera.

fons-arqueologic

Tots els materials foren recollits en superfície per la Secció d’Arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI). Els materials del tres primers jaciments foren recollits durant la dècada dels anys 80 del segle XX, mentre que els de Sant Pere de Copons ingressaren al museu el mes de novembre de l’any 1991.

Col·lecció de materials arqueològics procedents de diversos indrets del terme municipal de Copons, i que actualment estan dipositats en els magatzems del Museu de la Pell i Comarcal de l’Anoia d’Igualada. En concret es tracta d’un fragment informe de material lític de l’antic camí de Copons a Calaf, quatre petits fragments informes de ceràmica oxidada i reduïda de cronologia ibèrica (600-50 a.C.) procedents d’un camp proper al mas Lloretó, una punta de fletxa datada dins del període del Bronze Antic (1800-1500 a.C.) de l’entorn del molí del Vilella i vuit fragments de ceràmica oxidada, grollera i reduïda de cronologia romana i medieval, dels voltants de la capella de Sant Pere de Copons. En aquest darrer cas, dels vuit fragments destaquen una vora d’olla i un fragment de nansa. La resta són fragments informes.