Espais naturals

Mapa de Patrimoni Cultural de Copons elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2014

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una cascada d’uns cinc metres d’alçada aproximada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. En determinades èpoques de l’any, l’aigua cau en dos o tres cascades diferents. El toll presenta una planta més o menys circular d’entre 15 i 18 metres de diàmetre i sempre està ple d’aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. S’hi arriba pel camí de la font de la Vila i compta amb una bassa excavada a la roca natural i situada a escassos metres a llevant d’aquest.

cova-del-llop

La Cova del Llop està situada a poca distància al nord del nucli urbà de Copons. S’hi arriba per l’antic camí ral d’anar a Calaf, que actualment es correspon amb un corriol ascendent que travessa la muntanya del Morinyol, en direcció a la Serra de cal Queta. La cova està situada a la vessant de llevant d’aquesta muntanya, en un terreny abrupte amb un pendent força pronunciat, damunt de l’antiga carretera d’anar cap a Ponts. Es tracta d’una balma oberta a la roca natural, amb una superfície aproximada d’un metre quadrat. Presenta una gran obertura irregular, en part delimitada per un petit muret de pedra seca refet en diverses ocasions.

gorg-mig-i-fadrins

Es tracta d’un gran clot format en el llit de la Riera Gran, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. L’aigua cau per una petita cascada, que salva el desnivell existent del substrat geològic del riu. El toll presenta una planta més o menys circular d’uns 20 metres de diàmetre aproximat, i sempre està ple d’aigua. La zona es caracteritza per una abundant vegetació de ribera que ombreja el gorg. El seu accés és molt díficil i en l’actualitat no s’hi pot accedir degut a l’abundant vegetació que l’envolta.

gorg-salat

Es tracta d’un clot format en el llit del riu Anoia, on l’aigua s’entolla i alenteix el seu curs. S’hi arriba pel camí d’anar a Jorba, que discorre en paral·lel al riu i es pot agafar desde el Pla de les Vinyes. De fet, el gorg està tocant al terme municipal de Jorba. El toll està completament cobert de vegetació de ribera, de tal manera que el seu accés és pràcticament impossible. Presenta una planta irregular i sempre està ple d’aigua. La característica més destacable d’aquest gorg és que degut al sòl de la zona, l’aigua és salada.

riera-gran

La riera Gran travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de ponent del terme. Actualment no presenta un cabal d’aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l’abundant vegetació de ribera que creix la zona. Tot i això, es localitzen diversos gorgs en el seu traçat (gord de Nafre, del Mig). Al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, el cabal s’ajunta amb la riera de Sant Pere, que discorre per la banda de llevant del terme municipal de Copons.

pi-del-quildo

Exemplar de pi o pinassa (“Pinus nigra sub. Salmanii”) força peculiar dins de la seva espècie, donades les grans dimensions que presenta. S’hi arriba per l’antic camí de cal Manset, agafant un trencall a la dreta des de la font de Sant Joan, o bé pel camí de la Rovira, que puja del nucli urbà fins al pi. Presenta una alçada aproximada d’uns 13 metres amb un diàmetre de copa d’uns 4-5 metres, situada a 1,5 metres d’alçada del terra. El pi compta amb un tronc central força ample que puja en ziga-zaga fins a la copa. Una part de la base del tronc està trencada. La copa està completament inclinada vers l’est, amb el ramatge de la part inferior força esclarit i caigut pràcticament fins a terra. S’observen diverses pinyes de mida força petita. Des d’aquesta zona s’observen unes grans vistes de l’altiplà segarrenc.Observacions: A escassos metres a l’est del pi hi ha les restes d’una antiga construcció de planta rectangular, que actualment ha pedut la coberta, d’un vessant, i bona part de l’estructura.

riera-sant-pere

La riera de Sant Pere travessa el terme municipal de Copons de nord a sud, per la banda de llevant. De fet, entra dins del terme per la zona de Comalats, passa prop del nucli de Sant Pere i, al sud del nucli urbà, sota el balç de les Forques, s’ajunta amb la riera Gran, que discorre per la banda de ponent del terme municipal. Actualment no presenta un cabal d’aigua gaire important i, pràcticament en la seva totalitat, està cobert per l’abundant vegetació de ribera que creix a la zona. Tot i això, es localitzen diversos tolls d’aigua i fonts en el seu traçat, tot i que en l’actualitat alguns són de difícil accés o bé s’han perdut.

alzina-del-guix

Curiós espècimen d’alzina situat al marge nord del camí de la Muntanya (o de la serra Morena), a l’alçada del pla del Batlle i a poca distància del pi del cal Cardenyes. Es tracta d’un exemplar que presenta un diàmetre de circumferència d’uns 13 metres i un tronc central doble amb una única copa. De fet es tracta de dos troncs adossats que han unificat la copa. Aquesta és de grans dimensions i amb un notable brancatge de color verd. Està inclinada vers el camí i bona part del brancatge de migdia toca el sòl del camp de conreu on està situada. L’exemplar està delimitat de la zona de conreu mitjançant un petit mur bastit amb la tècnica de la pedra en sec, que delimita un espai de planta quadrada. Sota la copa, a la banda de llevant del tronc, hi ha una barraca de pedra lligada amb morter, i amb la coberta d’un sol vessant restituïda. Una part de la copa de l’alzina es recolza damunt d’aquesta coberta.

pi-cal-cardenyes

Exemplar de pi o pinassa (“Pinus nigra sub. Salmanii”) situat a la banda de migdia del pla del Batlle i al que s’arriba pel camí de la Muntanya (o de la serra Morena). Per accedir a l’exemplar, cal travessar els camps de conreu que caracteritzen la zona des del mateix camí. Presenta un diàmetre de circumferència d’entre 8 i 10 metres, amb un tronc central força rectilini, que està lleugerament ondulat a la part superior. La copa està completament inclinada vers l’est, amb un ramatge força tupit que presenta una forta caiguda de les branques de la banda de migdia, que pràcticament toquen a terra. S’observen diverses pinyes de mida petita. Des d’aquesta zona s’observen unes grans vistes del pla del Batlle.

Observacions: A escassos metres del pi hi ha una barraca de pedra seca de grans dimensions integrada en un dels talussos que aterrassen la zona i, sota la copa, un petit dipòsit subterrani bastit amb una volta rebaixada de maons, que actualment està trencat i en desús.

el-morinyol

Es tracta d’una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 578 m.s.n.m, i està situada a la banda de migdia de la Serra de cal Queta, de la que forma part. Presenta una forma allargassada i està caracteritzada per l’abundant vegetació arbustiva que cobreix la zona, combinada amb alguns especímens d’alzina i pi blanc, tot i que residuals. Tant l’extrem sud-oest com la banda de llevant es troben aterrassades. Aquestes terrasses estan delimitades i caracteritzades per les construccions de pedra seca: feixes, escales, barraques, etc. A les terrasses de la banda de llevant hi ha oliveres i arbres fruiters sobretot. La muntanya és travessada pel bell mig per l’antic camí ral d’Igualada a Calaf i Prats de Rei. Alguns dels topònims que formen part del relleu són la Vinya del Sabater, el Clot del Morinyol o el Balç Fitó. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i de bona part del terme municipal.

balc-de-les-forques

Es tracta d’una muntanya de relleu suau que presenta una alçada màxima de 507 m.s.n.m, i està situada a l’extrem sud-oest del nucli urbà de Copons, formant part de la serra del mateix nom. Presenta una forma lleugerament piramidal, amb la vessant de llevant, encarada al poble, lleugerament carejada. La zona es caracteritza per una abundant vegetació arbustiva que la cobreix combinada amb alguns especímens d’alzina i pi blanc. Pels seus voltants hi ha diverses construccions bastides amb la tècnica de la pedra en sec. En els darrers temps, en el punt més alt, hi ha plantada una senyera i una estelada. S’hi accedeix pel mateix camí que porta a Montpaó i a la Serra de Coma-Rúbia. La zona ofereix unes vistes impressionats del nucli urbà i el seu entorn més immediat.