Les Fonts

Mapa de Patrimoni Cultural de Copons elaborat per la Diputació de Barcelona l’any 2014

font-cal-carreras

La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Carreras per ús domèstic i per regar els horts. També hi anaven a refrescar-se els pagesos de la zona i els vianants que passaven pel camí.

Font aïllada situada al marge del camí de ca l’Arnau, davant de l’encreuament amb el camí de pujar a la masia de can Favó. La font està en desús, no raja aigua i està completament coberta de l’abundant vegetació que caracteritza el marge del camí. L’aigua rajava d’un tub de encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter de calç, d’uns 50 centímetres d’alçada. Té un forat al costat, corresponent a una de les reformes qua va patir la font. L’aigua queia damunt d’una pedra situada al costat d’un clot.

Observacions: L’aigua de la font provenia del subsòl. A escassos metres de distància de la font hi ha una barraca de vinya de pedra seca.

font-bonamossa

El paratge de la font de la Bonamossa sempre ha estat força identificatiu per a la gent de Copons. Antigament, els pagesos hi anaven a refrescar-se i utilitzaven la seva aigua per regar els horts que hi havia a la zona, actualment desapareguts. També s’hi anava a buscar aigua, a passar el dia i a banyar-se en els tolls que hi havia al costat. Actualment, l’aigua del poble procedeix d’aquí i se’n fa càrrec la companyia Aigua de Rigat, S.A des de l’any 2008. Tot i això, l’aigua del poble ve de la font de la Bonamossa des del mes de març de l’any 1988.

En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

El paratge de la font de la Bonamossa està situat al nord-est del nucli urbà, a la riba dreta de la riera de Sant Pere. Actualment, l’aigua de les cases de Copons procedeix d’aquest indret. La font pròpiament dita no existeix. En el seu lloc hi ha un edifici de planta rectangular amb la coberta plana, que presenta una aixeta al parament, tot i que l’aigua no és potable. Al costat hi ha uns dipòsits soterrats que emmagatzemen l’aigua. L’entorn es caracteritza per una abundant vegetació que cobreix la zona.

Observacions: Al costat hi ha la Mina d’aigua de Copons.

font-canal

És una de les fonts més visitades del municipi. Antigament, l’aigua del poble era captada a la riera Gran des del paratge de la font de la Canal. De fet, al costat de la font, encara es conserva la resclosa i el naixement de la sèquia que subministrava aigua a les basses dels molins situats dins del nucli urbà (molí de Dalt, del Mig i del Madora).

En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada entre el camí d’accés al mas Gelabert i la riba dreta de la Riera Gran, al paratge de la Vinya del Sabater. Està formada per un muret d’obra de planta semi-circular d’uns 50-60 centímetres d’alçada, arrebossat i amb la part superior condicionada a mode de banc. L’aigua raja mitjançant un tub metàl·lic encastat al parament d’aquest mur. Unes escales de pedra donen accés a la font des del camí del mas Gelabert. El paratge del voltant de la font està condicionat amb un banc per seure-hi, situat sota l’ombra de la vegetació de ribera que caracteritza la zona.

font-vila

Donada la proximitat amb el nucli urbà, aquesta era la font on la gent anava a buscar-hi l’aigua quan encara no arribava a les cases.

En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada al marge dret de la riera Gran i del camí que porta cap al gorg de Nafre. Es tracta d’un recinte de planta quadrangular construït en una cota inferior al nivell de circulació del camí. Està delimitat per murs rectilinis d’uns 60-70 centímetres d’alçada bastits en pedra sense treballar lligada amb ciment. Les escales d’accés, formades per tres graons i amb barana de ferro, estan situades a la banda de migdia. L’aigua raja mitjançant dos petits tubets disposats a dues alçades, que es troben encastats al parament d’un altre muret situat als peus del talús natural del terreny, per la banda de llevant. L’aigua cau dins d’un forat protegit per una reixa que, mitjançant un conducte, retorna al riu. L’entorn immediat de la font es caracteritza per una abundant vegetació de ribera, amb força humitat i ombra. Al costat de la font hi ha una taula i dos bancs bastits en fusta i pedres escairades reaprofitades.

Observacions: L’aigua que alimenta la font aflora del subsòl uns metres més amunt. Mitjançant un conducte soterrat, l’aigua és canalitzada cap a la font.

font-sant-joan

En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada damunt de la rasa dels Ponts, en un indret boscós i a la que s’accedeix per l’antic camí de pujar a la masia de cal Manset. Es localitza al marge del corriol que li dóna accés, just a l’encreuament amb el que connecta amb la font del Freixe i està formada per un mur de pedra escairada disposada en filades regulars, que revesteix el marge d’on brolla l’aigua. Adossada en perpendicular al mur hi ha una petita cambra de planta rectangular bastida amb lloses de pedra de mida força gran. L’estructura resta força amagada donada l’abundant vegetació que cobreix la zona i, actualment, no en brolla aigua.

font-viladases

La font era utilitzada pels propietaris de la masia de cal Favó per anar a buscar aigua, regar els horts i rentar la roba al safareig. Els pagesos de la zona i els vianants també s’hi anaven a refrescar. En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada prop del trencall que porta a la masia de cal Favó, entre el camí de ca l’Arnau i el torrent de Viladases, uns metres més avall de la font de cal Carreras. Està formada per una bassa i una pica, i bastida sota del camí, aprofitant el marge. L’aigua brollava mitjançant un tub metàl·lic encastat en un mur de pedra, que sosté el marge, i queia al interior de la pica. Aquesta pica és rectangular i està bastida en pedra treballada. Damunt de la pica hi ha una petita repisa on es col·locaven els recipients per recollir l’aigua. La pica queda integrada dins de la bassa, que presenta una planta més o menys rectangular i està bastida en maons. Actualment, tant la pica com la bassa estan buides. Els murs són bastits en pedra sense treballar lligada amb morter de ciment.

Observacions: L’aigua procedeix del subsòl i va a parar al torrent. Al costat de la font, els propietaris de la masia de cal Favó hi tenien un hort que regaven amb la seva aigua.

font-freixe

Antigament, els pagesos que treballaven les seves terres hi anaven a beure aigua i refrescar-se. Actualment, al marge dels excursionistes, també hi van els caçadors ja que a la zona hi abunden els senglars.

En el número 31 de la revista Camí Ral hi ha un recull de rodolins relacionats amb les fonts que hi hagut dins del terme municipal de Copons.

Font aïllada situada en un entorn boscós amb abundant vegetació, a la que s’arriba mitjançant un corriol que connecta amb l’antic camí de cal Manset. L’aigua, que brolla del subsòl, raja mitjançant un tub metàl·lic encastat en un petit mur bastit en pedra lligada amb morter, situat al marge dret del corriol. L’aigua cau dins d’un clot delimitat amb totxos. Al costat de la font hi ha un mur de pedra disposat en forma de banc per seure i una bassa de planta rectangular bastida amb totxo i amb el interior revestit. Uns metres més amunt de la font, l’aigua del subsòl aflora creant una sèquia natural que arriba fins al Freixe.

font-mesquer

Segons informacions orals, en origen era una font de clot. Entre els anys 2008 i 2009, l’actual estructura que conforma la font fou bastida pel senyor Joan Pujol i Torrents. Fou ell qui va treballar la pedra gravant-la amb la representació del gat i el nom.

No es descarta que aquesta font també es correspongui amb la font del Messeguer, actualment desapareguda i situada en el mateix indret, tot i que no es pot assegurar.

Font aïllada situada en un entorn boscós al nord-oest de la plana de Comalats, tocant la riera de Sant Pere. Està formada per un petit mur bastit en pedra escairada lligada amb ciment, que revesteix el talús del terreny d’on brolla l’aigua. Damunt del mur hi ha una llosa de pedra de grans dimensions gravada amb la representació d’un gat salvatge i el nom “FONT DEL MASQUÉ”. L’aigua brolla mitjançant un tub encastat al mur de pedra i també compta amb una aixeta situada sota el tub. L’aigua cau dins d’un clot delimitat amb pedres escairades plenes de molsa. L’entorn està cobert de l’abundant vegetació que caracteritza la riba de la riera, que es troba a escassa distància de la font.