És força probable que l’escut fos creat a partir de la descripció del manuscrit de P. Rigalt del segle XIX: “Camper d’or, una llacuna o estany d’aigua que neden dos cignes”. Tot i això hi ha altres interpretacions del mateix emblema, com per exemple la que es troba al “Diccionnaire de Renesse” de Jean Van Helmont (1992): “Estagna Deux Cignes afrontis nageant sur la mer”. Dels orígens de la família sabem que Pere d’Estany va venir de Montpeller per la reconquesta. Passant per un barranc prop de l’Olleria, es va trobar un grup de sarraïns que portaven una sarraïna a casar-se a Benitraher. Els va escometre i els va posar en precipitada fugida. Per aquesta acció i altres serveis, el rei Jaume I el va premiar concedint-li el poble de Benifloret.
En relació a Copons, cal dir que l’escut fa referència a la família Estany, propietària de la casa des de l’any 1869. La primera propietària d’aquest edifici fou Maria Josefa Estany i Pujol. La seva germana Maria Estany Pujol l’hereta el 1906 i,amb la mort d’aquesta darrera l’any 1912, la casa passà a mans de la seva neboda, Maria Teresa Estany i Gimena. Aquesta neboda es casà al cap d’uns anys amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l’any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtessa. És probable, tot i que es tracta d’una hipòtesi, que l’escut fos creat pels voltants d’aquesta darrera data.
Element situat a la façana principal de l’edifici de ca l’Amadora, entre la primera planta i el segon pis. Es tracta de l’escut de la família Estany, adaptat d’una forma no gaire heràldica. Presenta les armes de la família, consistents en un estany o llacuna d’aigua on hi neden dos cignes, al centre de l’element. Damunt seu, en un registre independent, hi ha una sèrie d’estrelles que han estat interpretades com una brisura, és a dir, un canvi que es fa a les armes o a l’escut per distingir les diferents branques d’una família. Aquesta representació està encastada al centre d’una cartel·la ornamentada amb garlandes vegetals i rematada per una corona amb decoració floral. La cartel·la està encastada damunt d’una superfície drapejada, que presenta dos petits timbals als extrems inferiors de l’element.
