Fins a mitjans del segle XVIII, en els terrenys on actualment es troba l’edifici, hi havia l’era de batre i l’antiga rectoria de Copons. Aquests terrenys, que eren propietat de l’església de Santa Maria de Copons, també incloïen el que actualment es coneix com el Pla de Missa, l’illa de cases compresa entre els carrers d’Àngel Guimerà i de Vilanova, la banda de llevant del carrer de Vilanova (coneguda com el Pla del Rector o la Plana de la Rectoria) i alguns horts de la banda de ponent. Com que l’explotació agrícola de la Plana de la Rectoria no donava prous beneficis i les obres de construcció del nou temple parroquial eren molt cares, el rector mossèn Francesc Felip va sol·licitar permís al bisbe de Vic per poder establir part d’aquesta propietat, amb la intenció de construir una nova rectoria al costat del nou temple i així alliberar aquests terrenys.
L’any 1759, el Bisbat atorgà el permís per vendre el domini útil d’una part de la rectoria vella, d’un tros de pati i d’un altre de l’era a favor del negociant Manuel Vidal. Així doncs, cal Vila es correspon amb l’edifici de la rectoria vella de Copons. També tenim notícia que un dels propietaris que havia tingut l’edifici, en Joan Avaro, tenia llogats els baixos a un veí de Jorba que es dedicava a la reparació i venda d’espardenyes de vetes. És força probable que l’edifici fos rehabilitat caps als anys 90 del segle XX.
