La primera referència documental relacionada amb aquest molí és de l’any 1825. Es tracta del testament de Josep Lloret i Jayme, el qual deixa en herència al seu fill Roc, la casa, un molí fariner i uns 60 jornals de terra. A mitjans de segle, en el llibre d’Amillaraments de l’any 1851, es reflecteix que Roc Lloret cotitzava per un molí fariner 65 rals de billó. En el quadern de l’any 1854, apareix el sobrenom de Lloretó en referència al cognom dels propietaris. Posteriorment, la finca es dividí l’any 1866 en dues, quedant el molí integrat en la propietat dels Lloret. Bonaventura Sellés, el propietari de l’altra part de la finca, tenía el dret de moldre el blat al molí.
El molí va estar en funcionament fins a principis del segle XX. Posteriorment, l’any 1966 s’hi instal·là un ariet hidràulic per poder pujar l’aigua de la bassa fins a la masia. També instal·là una turbina al carcabà per poder tenir llum a la casa de 12 volts.
Edifici aïllat i semi-soterrat, situat sota l’antiga bassa que l’alimentava i amb accés des d’un dels camps de conreu que envolten la masia. Presenta una planta rectangular formada per la sala de les moles, a la planta baixa, i per sota el carcabà. S’accedeix a la façana principal mitjançant unes escales de pedra que baixen fins al nivell del portal d’accés, que es troba sota el nivell de circulació del camp de conreu que li dóna accés. Es tracta d’una gran obertura d’arc de mig punt adovellat, que fou reformada mitjançant una porta d’accés rectangular oberta al mig i amb els brancals bastits amb carreus de pedra escairats. D’aquesta manera, l’arc queda disposat a mode de timpà, en aquest cas protegit amb una reixa de ferro decorada. Al interior, la sala de moles està coberta per una volta apuntada bastida amb carreus de pedra disposats en filades regulars. Al fons de la sala es conserva la mola volandera, tot i que també hi ha dos pilars bastits amb totxo resultat d’una reforma datada a mitjans del segle XX (s’hi col·locà una turbina per fer pujar la llum a la masia). Per sota d’aquesta planta es documenta el carcabà, al que no es pot accedir.
La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter de calç, exceptuant els carreus de la volta de la planta baixa i els de les obertures de la façana principal.
Observacions: La bassa presenta una planta en forma de gota d’aigua, tot i que actualment està buida i ha estat reconvertida en un camp de conreu. Es conserven trams dels murs que la bastien, amb carreus de pedra de grans dimensions, el canal i el cup, situat a l’extrem de migdia. Antigament hi havia un camí que comunicava la masia amb els horts, la bassa i el molí, tot i que actualment s’ha perdut en benefici dels conreus.
