Fàbrica de teixits de cotó inaugurada l’any 1896, per Hermenegild Godó, tal i com s’indica a la llinda de la porta d’accés. Al 1897 es va constituir la societat “Miquel i Salvatella i Companyia” formada per quatre socis: Emili Salvatella i Garcés, Hermenegild Godó i Llucià, Ramon Morera i Carbonell i Antoni Miquel i Costas, que era un fabricant de paper de Capellades i la Pobla de Claramunt. Amb la retirada dels tres primers socis, la societat passà a ser “Miquel i Morera” fins l’any 1900, quan fou venuda a Pere Pujol i Molas que continuà la producció com empresa tèxtil amb el nom de “Industrial del Vapor”, a partir del 1901. Poc temps després, s’hi establí la fàbrica de teixits de Baldomer Camps i Blavi, un industrial procedent d’Igualada anomenat el Mero, que vivia en una de les cases del carrer del Raval.
Baldomer Camps, un cop retirat de l’activitat professional, continuà l’empresa amb la raó social de “Tejidos Camps i Samitier S.A.” fins l’any 1965. L’edifici fou venut a Josep Closa i Roca el 1967, qui hi instal·là una granja i un escorxador d’aviram. Durant l’etapa en que Ramon Morera fou un dels socis de la fàbrica s’hi elaborava roba de matalàs amb una màquina jacquard acoblada als telers.
Edifici cantoner de grans dimensions i planta rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal presenta una coberta de teula àrab a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Està distribuït en planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al carrer de Ramon Morera. Presenta un gran portal d’accés amb la clau gravada amb les inicials “GM” i l’any 1896. A banda i banda hi ha dos finestrals rectangulars bastits amb maons. Al pis, les tres obertures també es corresponen amb grans finestrals rectangulars amb els emmarcaments bastits amb maons. Damunt seu hi ha un òcul central. Les façanes laterals compten amb el mateix tipus d’obertures que el parament anterior, doblades a les dues plantes.
La construcció deixa l’aparell de l’obra vist, bastit amb pedres sense treballar de diverses mides, disposades irregularment i lligades amb abundant morter. Una motllura rectilínia marca la divisòria entre les dues plantes als tres paraments. La façana orientada al carrer del Raval presenta un sòcol de pedra fins al nivell dels finestrals de la planta baixa. Els volums auxiliars s’adossen al principal per la banda de tramuntana. Destaca un pas elevat que creua el carrer al nivell de la segona planta comunicant un d’aquests cossos amb la casa del davant, cal Mero.
