Copons disposa d’un important conjunt de construccions en pedra seca, estretament lligades a la terra i al desenvolupament agrícola; les quals constitueixen un important patrimoni d’una elevada riquesa paisatgística, històrica i cultural.
El terreny de Copons té un gran desnivell i és força pedregós, fet que va provocar que l’activitat agrícola fos més reduïda que en d’altres poblacions veïnes. Però és gracies a les diverses construccions en pedra seca, que aquesta activitat va anar proliferant poc a poc, fins a esdevenir una important zona de conreu de cereals i de la vinya.
La tècnica de la pedra seca consisteix en encaixar pedres sense morter ni argamassa per lligar-les. La gran majoria de construccions s’iniciaren al segle XIX i es van continuar construint durant tot el segle XX fins a l’esclat de la Guerra Civil, al 1936.
Al llarg del terme es poden trobar diverses construccions de pedra seca com marges, cabanes de volta i altres habitacles, que donaven resposta a les necessitats dels pagesos de la zona. Es construïen terrasses amb la funció de guanyar terreny per a conrear, i a més a més, evitar l’erosió del sòl, facilitar el drenatge,etc. A la vegada que dotaven l’entorn de cert valor artístic.
A causa de l’evolució agrària aquests paisatges s’han anat alterant i degradant progressivament, moltes d’aquestes construccions han estat abandonades degut al seu desús o d’altres han estat directament destruïdes per adequar el terreny als nous mecanismes de conreu.
Aquestes construccions esdevenen punts de referència d’alt valor paisatgístic i identitari. Un patrimoni integrat al paisatge i una tècnica de construcció novament vàlida davant dels actuals plantejaments de sostenibilitat.
Tornar a Patrimoni Arquitectònic
