La població de Copons es va crear a l’entorn de l’antiga plaça Major durant l’edat mitjana, aquest era el centre de la vila i el lloc on es celebraven les festes populars i les assemblees dels caps de família. L’accés principal es feia pel carrer Major, que donava pas al carrer esglaonat de Sant Joan, al costat de l’antiga capella dedicada al mateix sant.
Des d’un bon començament, a la plaça s’hi celebrà el mercat i una fira, concedida pel rei Jaume II. El dret de fira era de deu dies a partir del dia de Sant Bartomeu, i coincidia durant cinc dies amb la fira d’Igualada, en aquest cas concedida pel rei Alfons el Benigne l’any 1333. Les disputes per aquesta concessió s’allargaren fins l’any 1409, quan el rei Martí I l’Humà retirà els cinc dies de la fira de Copons que se solapaven amb la d’Igualada.
Posteriorment, amb l’expansió provocada per l’acció comercial dels negociants i traginers durant el segle XVIII les cases que delimitaven la plaça foren reconstruïdes (bona part de la pedra procedia de les runes del castell). Algunes d’aquestes cases tenien la part davantera coberta, per les voltes que encara avui la caracteritzen. De fet, les voltes es bastiren per poder celebrar el mercat setmanal quan feia mal temps. Tot i això, bona part de les originals foren enderrocades amb el pas del temps, si bé algunes d’elles es mantingueren. Si ens fixem en la disposició arquitectònica actual d’aquests elements respecte a la plaça, les de la cantonada sud-oest són anteriors a les de la banda sud-est, que foren reconstruïdes probablement a principis del segle XIX.
El nom actual de la plaça fa referència a Ramon Godó i Lallana, fundador del diari La Vanguardia, de la Paperera Godó i comte de Godó des de l’any 1916. La plaça fou batejada amb aquest nom a principis del segle XX.
Plaça de planta rectangular situada al mig del nucli urbà. Compta amb dos accessos: el principal, situat a la banda de llevant i amb accés des del carrer Major, que està situat a una cota més alta, i el de ponent, amb sortida pel carrer del Raval. La plaça presenta les bandes de migdia i de ponent porticades i obertes a la plaça mitjançant un seguit d’arcs de diferents tipologies. A la façana de ponent hi ha dos arcs de mig punt adovellats, sostinguts amb petites columnes i bastits en carreus de pedra de petites dimensions. L’espai interior està cobert per un sostre de biguetes de fusta pintades i revoltons emblanquinats. A la banda de migdia, els dos arcs de l’extrem de ponent també són bastits en carreus de pedra escairats, tot i que un és de mig punt i amb la clau gravada amb l’any 1747 i l’altre és d’arc escarser. Estan sostinguts per un pilar de pedra central amb les impostes motllurades. En aquest tram, l’espai interior també està cobert per un sostre de biguetes i revoltons amb les mateixes característiques. La resta d’arcs de la banda de migdia són de grans dimensions i de mig punt adovellats, i estan sostinguts per pilars bastits en pedra i amb les impostes motllurades.
La Font
Tot i que actualment fa les funcions de font, sembla ser que en origen era el pou de la vila, on les dones hi anaven a recollir aigua amb els seus càntirs.
Es tracta d’una estructura de planta quadrada bastida en pedra escairada lligada amb abundant morter, amb les juntes molt reomplertes i gravades. Aquest volum està cobert per una petita volta de racó de claustre bastida en pedra disposada irregularment A la banda de llevant hi ha una portella metàl·lica per accedir al seu interior. A tramuntana, en canvi, i orientada a la plaça, hi ha una aixeta metàl·lica encastada i una pica semicircular adossada a la base i bastida en pedra també.
