Església d’una sola nau capçada a tramuntana per un absis carrat. La nau està coberta per una volta de canó amb llunetes, dividida en quatre trams separats per arcs faixons de mig punt. Aquests arcs descansen damunt d’una cornisa motllurada que recorre tant els murs laterals de la nau com els del presbiteri. Al seu torn, l’absis està cobert per una volta de quadrant d’esfera apetxinada i decorada amb motius florals, sostinguda per dues trompes decorades també a petxina. Des de l’absis es pot accedir a la sagristia, situada a la banda de llevant, i a una cambra auxiliar, situada a ponent. Als murs laterals de la nau s’obren set capelles, quatre a la banda de llevant i tres a la de ponent. Totes elles estan cobertes amb voltes de canó i llunetes i s’obren a la nau mitjançant arcs de mig punt amb les impostes motllurades. Separant les capelles hi ha esveltes pilastres adossades rematades amb capitells, frisos i cornises motllurades, que enllacen amb la cornisa que recorre els murs de la nau i el presbiteri. Damunt les capelles laterals destaca el trifori, obert a la nau mitjançant obertures d’arc rebaixat que tenen sortida a balcons simples, amb les llosanes motllurades i baranes de ferro. Damunt del trifori, i obertes sota les llunetes de la volta de la nau, hi ha diverses finestres d’arc rebaixat. Adossada a la banda de llevant de la nau, i amb accés des de la tercera capella lateral, destaca la capella del Santíssim, de grans dimensions. Està coberta amb una volta de creueria separada en dos trams per arcs torals de mig punt, que descansen damunt de pilastres adossades als murs laterals. L’espai s’il·lumina mitjançant tres òculs emmarcats en pedra. Als peus de la nau destaca el cor, sostingut per una volta rebaixada amb llunetes, i l’accés al campanar, situat a la cantonada sud-oest del temple. El campanar presenta una planta quadrada a la base, mentre que el cos superior és octogonal. Aquest cos està dividit mitjançant dues motllures a diferent alçada i coronat per una doble cornisa amb balustrada de pedra. Sota la cornisa s’obren vuit obertures d’arc de mig punt emmarcades en pedra, per les campanes.
La façana principal del temple presenta un gran portal d’arc de mig punt de pedra amb les impostes motllurades. Està emmarcat per dues grans pilastres de pedra que culminen en un entaulament motllurat amb timpà central, rematat amb tres elements decoratius de caire geomètric. Damunt del portal, gravada al bell mig d’aquest entaulament, hi ha la data de construcció de l’església, 1754. La façana està coronada per una cornisa ondulada sota la que s’ubica un rosetó adovellat. De la façana de ponent destaca una filada de finestres rectangulars, amb les llindes de pedra planes i els brancals bastits amb carreus ben desbastats, que es corresponen amb les finestres obertes entre les llunetes de la nau. Tant la façana principal com el basament de planta quadrada del campanar presenten un revestiment de calç emblanquinat. La resta de paraments deixen l’aparell de l’obra vist.
Observacions: Unes grans escalinates de pedra donen accés a la plaça de l’Església des dels carrers de Vilanova i d’Àngel Guimerà, salvant així el gran desnivell existent (foren bastides a finals del segle XVIII). Les capelles laterals estan dedicades a: sant Roc, sant Sebastià i els Sants Misteris; la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser; el Sant Crist i la Mare de Déu dels Dolors; Sant Antoni Abat; Sant Esteve; Sant Isidre i Santa Llúcia. La pintura que actualment presideix l’absis és obra del cronista igualadí Antoni Carner. Es tracta de l’Assumpció de la Mare de Déu, que agafa com a model una de les gitanes presents als quadres del pintor cordovès Julio Romero de Torres. L’actual església es correspon amb un edifici a cavall entre el Barroc (per exemple, la conca absidal del temple) i el Neoclassicisme (per exemple, la façana principal). (Cont. Història): Finalment, durant l’estiu de l’any 2013, es realitzaren les obres de rehabilitació de la teulada del temple, que amenaçava ruïna (termites, goteres i forats per on entraven els coloms, embrutant-ho tot). El projecte bàsic i executiu de rehabilitació de la teulada va correspondre al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, mitjançant un conveni establert entre l’ajuntament i la parròquia. El finançament va anar a càrrec del Bisbat de Vic, de l’ajuntament de Copons i, sobretot, de les aportacions dels veïns de la vila mitjançant donacions anònimes, organitzant activitats culturals per recaptar fons o bé col·laborant a través de l’apadrinament de teules (col·locades a la capella del Santíssim amb el nom de la persona que hi havia participat) o comprometent-se a pagar dos euros a la setmana durant un any (Garcia 2013: 3). Cal fer esment també de la localització d’una cripta subterrània descobera durant les obres d’enderroc de l’Antic Teatre, que estava situat a la banda de llevant del temple. Actualment, la cripta es troba soterrada.
