El director igualadí Marc Hervàs escriu i dirigeix una adaptació de El malalt imaginari de Molière. Any 2.043. Som en un futur imaginari on sembla que les relacions afectives i familiars, en comptes d’haver-se modernitzat i millorat, han tirat enrere en el temps. En aquest futur la gent sembla més superficial i abarrocada que mai. Això sí, la tecnologia i la ciència han seguit avançant fins aconseguir una meravellosa fita: la immortalitat. Una immortalitat que, d’altra banda, només la podran pagar la gent extremadament rica i viure, per sempre, sense por a la malaltia i la mort.
Serafí, el personatge principal d’aquesta comèdia escrita i dirigida per l’igualadí Marc Hervàs, fa un viatge des de la felicitat i el benestar fins a la confrontació directe amb la malaltia i la mort. Òbviament, no és un viatge real sinó que és un viatge a l’interior del seu cervell que es descontrola a causa de la ingesta sense control de medicaments. El nostre Malalt Imaginari haurà d’enfrontar-se a la temuda mort. Gràcies a la gent que se l’estima de debò, descobrirà l’antiga medicina que necessita el seu cas: reconèixer que l’únic camí de la vida és el camí de l’amor.
