El diumenge 29 d’agost durant es va iniciar la 1ª mostra hortícola amb una visita guiada per conèixer el patrimoni i la historia dels horts i sobretot per conèixer com es cultiven i les varietats del cultiu. A l’inici hi van participar una quinzena de persones i la participació es va anar incrementant durant el recorregut,
Els horts, situats majoritàriament a l’extrem nord del casc urbà, conformen una zona emblemàtica dins el municipi de Copons. És una àrea que ha mantingut intacta la seva estructura en els darrers segles, i que destaca pel seu valor paisatgístic, cultural, ambiental, i també per la seva funció social i el seu potencial econòmic.
Es tracta d’un conjunt conformat per feixes i bancals que, gràcies als murs i parets de pedra seca, es van esglaonant per tal de salvar el desnivell del terreny i aconseguir uns espais perfectament plans i idonis per al cultiu.
El conjunt d’horts no hauria estat possible sense l’existència dels recursos hídrics necessaris per poder realitzar el reg. És per això que cal fer esment de la sèquia i el sistema de basses, que han permès aprofitar l’aigua del riu Anoia per tal de desenvolupar al llarg de segles l’activitat hortícola, i també industrial (molins fariners, d’oli, de paper, i tèxtils), de la vila de Copons.
A diferència del que ha ocorregut a la majoria de municipis de Catalunya, l’estructura urbana i dels horts s’ha mantingut intacta almenys des del segle XVIII, fet que converteix el nucli urbà de Copons (amb una llarga història comercial en l’època dels traginers) i el conjunt d’horts, en un paisatge cultural extremadament singular.
Al llarg de la visita es posaren en valor els elements d’interès que es relacionen a continuació, els quals en conjunt conformen un patrimoni material altament singular. Alhora, aquest patrimoni material duu associat un patrimoni immaterial (cultural, gastronòmic, social,…) que només es pot visibilitzar i recuperar si es revaloritzen els elements materials en els quals es sustenta.
La tècnica constructiva de la pedra en sec, que va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 2018, és la que segles ençà va permetre convertir els costers situats a l’oest i nord oest de la vila de Copons en bancals perfectament plans, irrigables, fèrtils i cultivables. Són un dels elements físics indispensables dels horts de Copons, alhora que esdevenen un hàbitat d’allò més interessant per un gran nombre d’espècies, incrementant així la biodiversitat de l’indret i l’equilibri de l’ecosistema que conformen els horts.
Aprofitant el desnivell del terreny, i la proximitat del riu Anoia, la sèquia i les respectives basses permeten garantir l’abastament hídric dels horts. Alhora, les basses (dues de les quals es troben operatives i una en desús), que antigament servien per acumular l’aigua necessària per fer funcionar els molins, representen ara una reserva hídrica de gran valor davant de potencials sequeres. La definició dels torns de reg i la gestió de l’aigua recau en l’Associació de Regants, que vetlla pel bon ús dels recursos hídrics i pel manteniment de les infraestructures de reg.
En un context mediterrani, l’aigua és un bé escàs, i per tant és lògic que aprofitant el desenvolupament de la sèquia aflorés el sector moliner, inicialment dedicat a la moltura de cereals i olives, i més endavant també dedicat a la fabricació de paper i a la indústria tèxtil.
Són tres els vestigis de molins que romanen al conjunt dels horts de Copons, el molí del dalt, el molí del mig, i el molí de baix, cap d’ells en funcionament, i els quals requeririen importants accions de restauració per tal de poder ser visitables i preservar el patrimoni i la història que representen. A més, es dona la singularitat que els vestigis que han arribat fins als nostres dies corresponen a tres tipologies de molí diferents: cerealístic, paperer, i tèxtil. Són per tant un element molt important per entendre la història i el desenvolupament socioeconòmic de la vila de Copons.
El conjunt de camins i corriols que transcorren pel conjunt dels horts de Copons, estrets i només transitables a peu, tot i que poden ser un impediment pel desenvolupament de les tasques hortícoles són un dels elements més singulars d’aquest conjunt. Es tracta d’un element que fa dels horts de Copons genuïns, i que permet als visitants i als usuaris transportar-se a un altre espai temps, a poder gaudir de l’espai i del moment sense presses i sense vehicles a motor. Aquesta xarxa de camins és testimoni de la creació dels horts en un moment en que tot el transport es duia a terme amb matxos i mules, que amb les sàrries ben carregades transportaven els productes amunt i vall.
Un hort no pot entendre’s sense els arbres fruiters, i d’altre índole, que hi havia als marges, els quals no només eren un recurs alimentari o material per a obtenir estris del quotidià (per exemple vimetera per fer cistells), sinó també un espai d’ombra on fer petar les xerrades durant les tardes i vespres d’estiu. És per això que les petites barraques els horts i els arbres són elements importants per la funció social que els horts representen. Es posa l’accent en aquelles espècies i varietats més representatives dels horts, tals com figueres, parres, pereres o vimeteres.
