Entre els 6 tomàquets avaluats (2 de Copons – la forma més buida i a forma més plena, 3 de tradicionals d’altres indrets, i 1 de comercial – varietat moderna típica de supermercat), totes les varietats tradicionals van ser valorades molt per sobre de la comercial (que va ser suspesa per tots els tastadors). En el cas concret de les dues mostres de la varietat tomàquet de Copons, la valoració general va ser excel·lent, destacant per la gran dolçor i una textura de la polpa molt melosa i agradable. L’únic contrapunt és el fet de tenir una pell relativament gruixuda en comparació amb d’altres varietats.
Com a conclusió general es pot afirmar que a nivell organolèptic estem davant d’una varietat molt singular i molt interessant gastronòmicament, fet que en bona part és gràcies a que el principal criteri de selecció de la varietat que segueixen els hortolans per guardar llavors per plantar any rere any és la dolçor del tomàquet, seleccionant els fruits més dolços per tal de treure’n llavor.
Singularitat del tomàquet de Copons
La varietat tradicional més emblemàtica, i la qual s’ha conservat fins a dia d’avui, és l’anomenat “tomàquet de Copons”. Es tracta d’un tomàquet amb un gran polimorfisme, amb exemplars més aviat buits i amb una mida i forma que recorden al tomàquet de Sant Joan, i d’altres exemplars amb un nombre de costelles molt elevat (superior a 30), molt plegades entre elles, i força plens. I totes les formes intermitges. Aquesta singularitat es pot deure al fet que la selecció d’aquesta varietat s’ha realitzat segons el seu gust que és extremadament dolç i no pas segons la seva morfologia.
